3. Detecció acústica
Aquest és un mètode de detecció auxiliar passiu i de baix cost-.
Principi: quan un dron vola, els seus motors i rotors emeten un so -únic d'alta freqüència (so de brunzit). Els sistemes de detecció acústica capturen aquest so mitjançant la implementació de diverses matrius de micròfons d'alta-sensibilitat.
Mètode de funcionament:
Després que la matriu de micròfons rebi el senyal de so, el sistema calcula la direcció de la font de so segons la diferència de temps de l'ona sonora que arriba a diferents micròfons.
En comparar-lo amb una biblioteca de mostres de so, el sistema pot identificar si el so coincideix amb un model de drone conegut.
Avantatges: Detecció passiva, completament furtiva, no afectat per contramesures electròniques, i capaç de detectar drons que no emeten senyals de ràdio.
Desavantatges: rang de detecció curt, altament susceptible a les interferències del soroll de fons ambiental (com el trànsit i el vent) i una precisió de posicionament relativament baixa.
4. Detecció fotoelèctrica/infraroja
Això és més una eina de "confirmació" i "identificació" que un mètode de detecció inicial.
Principi: utilitza càmeres d'alta-definició (llum visible) i càmeres tèrmiques d'infrarojos (detecció tèrmica) per confirmar visualment i fer un seguiment dels objectius sospitosos detectats.
Mode de funcionament:
Quan altres mètodes de detecció (com ara el radar) detecten un objectiu sospitós, el sistema controla automàticament el gimbal per girar el dispositiu optoelectrònic cap a l'objectiu.
Els operadors poden veure visualment l'aspecte, el model del dron i si transporta càrrega (com ara explosius) a través del canal de vídeo-en temps real.
Avantatges: Proporciona l'evidència més intuïtiva i fiable per a la identificació d'objectius.
Desavantatges: molt afectat per les condicions meteorològiques i d'il·luminació (com ara la boira, la boira i la nit), el camp de visió limitat, no és adequat per a cerques inicials a gran-escala.
Resum i aplicacions pràctiques: en sistemes de seguretat pràctics, per aconseguir resultats de detecció òptims, normalment s'utilitza un enfocament de fusió de sensors múltiples en lloc de confiar en una sola tecnologia.
Un procés típic del sistema de detecció i identificació de drons és el següent:
Advertència inicial: la detecció de radar o d'espectre de ràdio detecta primer objectius sospitosos a distància o aquells que acaben d'entrar en una-zona de prohibició de vol i proporciona la seva ubicació aproximada.
Identificació de l'objectiu: la detecció d'espectre de ràdio analitza el senyal per identificar el model de dron; simultàniament, el sistema guia la plataforma optoelectrònica fins a la ubicació de l'objectiu.
Confirmació visual: una càmera electro-per infrarojos captura una imatge clara de l'objectiu. A continuació, un operador o un algorisme de reconeixement d'imatges d'IA realitza la confirmació final per determinar el seu model específic i l'amenaça potencial (p. ex., si transporta objectes sospitosos).
Posicionament i seguiment precís: la fusió de dades de múltiples mètodes de detecció permet un posicionament precís del dron i del seu operador, donant suport a les posteriors contramesures legítimes i autoritzades (p.
En resum, la tecnologia de detecció de drons és un sistema complex que integra múltiples tecnologies com ara ràdio, radar, acústica i òptica. El seu propòsit principal és aconseguir la detecció oportuna, la identificació precisa i el posicionament precís de drons no autoritzats sense interferir amb l'entorn electromagnètic normal, garantint així la seguretat de l'espai aeri.

